La gestió massiva de dades (Big Data) o l’Internet de les Coses han arribat per quedar-se. I estan estenent-se a tots els àmbits de la nostra vida quotidiana i també a tots els sectors econòmics. La ramaderia no és una excepció i, en concret Espanya, es troba a l’avantguarda de l’aplicació de noves tecnologies en indústries com la porcina.
Així ho subratlla Carlos Piñeiro, doctor per la Universitat de Tòquio, membre del Grup Focal espanyol sobre digitalització i Big Data en el sector agrícola i ramader i director de l’empresa segoviana PigCHAMP Pro Europa.
“Aquestes tecnologies tenen un potencial extraordinari, aportaran una explosió en la generació de coneixement i en la comprensió dels desafiaments de la sanitat i la producció, així com en la transparència sobre la qualitat de producció exigida pel consumidor”, detalla en declaracions a DiCYT.
Juntament amb un altre col·legues d’Espanya, Irlanda i el Japó, acaba de publicar un article a la revista ‘Animal Frontiers‘ en què realitzen una revisió de com ha estat fins ara la gestió de dades en la producció i sanitat porcina i per on està començant a evolucionar, per exemple, en l’ús i integració de noves fonts de dades procedents de robots i sensors.Tot això permet avançar cap al concepte de ramaderia de precisió: l’ús d’un conjunt de tecnologies que permeten millorar el rendiment dels animals. “Des del meu punt de vista, la ramaderia de precisió ha millorat extraordinàriament la seva posició i possibilitats mitjançant l’ús conjunt de les TIC i el fenomen de la digitalització”, recalca Piñeiro.
En l’actualitat, són moltes les dades que es poden recollir a les granges porcines: alguns són ja bastant freqüents, com els reproductius, productius i sanitaris; i altres s’estan incorporant amb força: dades de robots d’alimentació per a femelles reproductores, dades de consum de medicaments, ambientals, meteorològics, de bioseguretat o recursos humans. “És un autèntic tsunami”, recalca l’expert, que subratlla que la transformació d’aquestes dades en informació útil és fonamental per millorar la presa de decisions i maximitzar la productivitat.
Com detallen en el seu article, les dades poden ser recopilades per persones, la font més important fins ara, o per robots i sensors, encara que també estan apareixent en el mercat noves eines, com imatges que poden processar i analitzar per a diferents propòsits, entre ells la detecció de malalties, el comportament dels animals o la realització de càlculs de pes.
En el cas de la bioseguretat, existeixen ja dispositius de rastreig per al personal de la granja, que permeten registrar moviments en temps real i disminuir així el risc de malalties i, en conseqüència, millorar la salut i el rendiment productiu.
Espanya, en una molt bona posició
Pel que fa a les tecnologies que s’estan començant a implantar amb més decisió, Piñeiro apunta que els primers passos s’estan donant al voltant dels robots d’alimentació i els sensors ambientals, “encara que per la seva utilització rutinària encara han de canviar-algunes rutines”.
En aquest sentit, assenyala que Espanya, Holanda i Dinamarca estan entre els països amb major desenvolupament tecnològic, encara que són els països de major creixement els que més ràpid van realitzar aquesta transició tecnològica. “Com la Xina, tot i que també està Espanya”, augura.
A curt-mig termini, l’alimentació robotitzada de femelles reproductores, tant en gestació com en lactació, és la tecnologia amb més potencial d’implantació. “També crec que els sistemes de control ambiental tenen una bona posició per utilitzar-se de manera general més enllà del seu ús clàssic, de control i generació d’alertes”, conclou.