El sistema productiu català és molt ben valorat per països de tot el món

Teresa Jordà, consellera del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya, va qualificar el passat dimecres d'”agosarades per ser d’un ministre de Consum” les declaracions d’Alberto Garzón, en les quals el titular de Consum deia al diari The Guardian que la carn que s’exporta des d’Espanya és “de mala qualitat” i provinent d'”animals maltractats”, apuntant les macrogranges com les causants d’aquesta acusació. Jordà ha fet aquestes declaracions al programa Aquí, amb Josep Cuní, que condueix el periodista Josep Cuní, a la Cadena SER Catalunya. En relació amb aquesta qüestió, la consellera ha afirmat que està “un punt tranquil·la, perquè estic convençudíssima que no feia referència a les explotacions ramaderes del nostre país”, on s’està buscant “fer compatible la sostenibilitat econòmica de les explotacions amb la sostenibilitat ambiental, que és extremadament important, amb la implicació absoluta del sector ramader del país”.

Tot i això, la consellera ha admès que a Catalunya hi ha moltes granges de porcs, amb independència de la seva consideració de macro o no, dedicades a la producció intensiva. El periodista ha preguntat si a Catalunya se segueix fent engreix de bestiar porcí provinent d’altres països europeus, com Bèlgica o Holanda, de manera que els purins es queden al territori català, per després tornar els animals en el moment del sacrifici a aquests mateixos països.”Aquesta és una activitat que s’ha fet a Catalunya i nosaltres estem treballant, al costat del sector, perquè el sector està fent molts sacrificis i està extremadament concernit a fer les coses bé; però aquesta és una realitat que passa, però, insisteixo, cada cop fent les coses millor”.

Pel que fa a aquest plantejament, PORCAT vol puntualitzar que els animals importats d’altres països són criats en explotacions catalanes i generen un valor afegit pel sector ramader català, i per tant per al conjunt del país. En cap cas són retornats al seu país d’origen, sinó que el valor afegit d’aquesta carn genera uns beneficis econòmics per Catalunya. Molt països, tant europeus com extracomunitaris, compren la carn a Catalunya perquè en valoren la seva qualitat gràcies als sistemes de producció moderns i eficients de les explotacions ramaderes catalanes. ​Finalment, PORCAT lamenta que se segueixi associant el sector porcí amb un model productiu antic, ja que el sector està fent un esforç ingent per fer possible la sostenibilitat mediambiental, en un moment de transició energètica, efectuant fortes inversions i adaptant-se a totes les normatives que se li exigeixen des de Catalunya, Espanya i Europa.

Avenços del sector porcí a Catalunya

D’altra banda, a la mateixa entrevista, la consellera ha insistit que a Catalunya s’està treballant en molts aspectes des de fa molt de temps i, en aquest sentit, ha recordat que a l’octubre el DACC ja va presentar les línies mestres d’un decret d’ordenació d’explotacions ramaderes, que implica la limitació de la capacitat de les granges catalanes a 600 caps en el cas del bestiar boví, mentre que la limitació de caps de bestiar porcí depèn de l’Estat.

“A Catalunya hem fet les coses diferents i m’atreveixo a dir que millor en aquest cas”, ha dit la consellera i ha precisat que “el nostre model és familiar, però la realitat és la que és” i “s’hauria de posar sobre la taula què s’entén exactament per macrogranges, perquè pot voler dir moltes coses”. Sobre això, Garzón sembla haver-se referit a moltes granges immenses que s’han posat en marxa arreu de l’Estat, en un moment en què Catalunya ja tenia una moratòria o que no permetia obrir aquest tipus d’instal·lacions immenses.

Més enllà d’aquesta nova polèmica relativa a la carn, la consellera ha exposat que el sector de la ramaderia és “extremadament sensible” a la bioseguretat i la seguretat alimentària, “m’atreveixo a dir que a tot l’Estat espanyol, però, en particular, a Catalunya, a fer les coses ben fetes”. Com a exemple d’aquest bon fer, la consellera ha recordat que, recentment, la Comissió Europea ha portat l’Estat espanyol davant de la Justícia europea, per la contaminació de les aigües per nitrats o altres fertilitzants, mentre que Catalunya ha quedat fora d’aquesta acusació, com ja va explicar PORCAT. Actualment, hi ha deu comunitats autònomes pendents d’aquesta sentència que, si resulta condemnatòria, pot comportar multes milionàries, mentre que “a Catalunya ens hem lliurat”, gràcies al decret de dejeccions ramaderes, elaborat per la Direcció General d’Agricultura del DACC, però sobretot amb la implicació del sector, “perquè sense el sector no ho hauríem pogut fer”, encara que “tenim moltíssima feina per fer”, ha dit la consellera.

Preguntada per Cuní sobre un informe que assenyalava que el 40% del subsol de Catalunya està contaminat per purins de porc, la consellera ha dit que “sí tenim una contaminació important. Amb el decret de dejeccions ramaderes de fa un parell d’anys, ho hem esmenat, però no ho hem solucionat. Fa pocs mesos, aquest decret el vam prorrogar dos anys més i tenim 68 municipis al país, on hi ha una moratòria per ampliació o noves granges, cosa que vol dir que hi ha contaminació”. A partir d’ara, a través de les declaracions de nitrats anuals que fan les explotacions i del decret de dejeccions, es pretén continuar millorant sobre això. “En qualsevol cas, ens vam escapar d’aquesta denúncia, cosa que vol dir que estem en el bon camí i estem fent les coses ben fetes”, ha destacat.

Carn en el context de la Dieta Mediterrània

Pel que fa al consum de carn i a l’anterior polèmica impulsada pel ministre Garzón, en què aquest va animar a consumir menys carn, la consellera ha desmentit que s’arrenglerés amb Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, ​​que va plantejar disminuir l’oferta de carn als menús escolars. Jordà ha dit que “defenso el sector, perquè el sector fa les coses bé i les hem de fer encara millor, perquè tenim aquí una carn d’una qualitat extrema“, però ha defensat també el consum equilibrat de carn, segons el que aconsella la Dieta Mediterrània, posant com a exemple que no seria adequat alimentar-se exclusivament amb bledes cada dia o amb carn cada dia.

Finalment, cal remarcar que la consellera ha incidit moltes vegades en l’entrevista en la importància de conciliar la sostenibilitat econòmica amb la sostenibilitat ambiental; l’oportunitat que suposa fusionar en un únic departament les activitats relacionades amb l’Agricultura i la Ramaderia amb l’Acció Climàtica, cercant un camí d’enmig, cada cop més ampli, com a solució; ha assenyalat que la llei de cadena alimentària aprovada al Congrés dels Diputats no ha estat prou valenta, a l’hora de considerar les pèrdues econòmiques, de manera que no es pugui vendre cap producte sota cost de producció; i ha dit que els sis primers mesos de l’any el Govern català presentarà el pla de transició energètica, entre altres qüestions.

Podeu accedir a l’entrevista completa a través d’aquest enllaç.

 

 

Consultar article original

Codi Swift (obligatori)